Les meves majors pors alhora d'afrontar la meva tasca com a mestra són:
- No donar als infants la suficient autonomia.
- A les reaccions dels infants davant nosaltres.
- A la relació amb la tutora.
- A fer més o menys del que s'espera de mi.
- No implicar-me suficientment o implicarme de més.
- Transmetre sensacions de nervis, angoixa...
- Saber com posar límits.
- Tenir un infants amb NEE i no saber actuar segons les seves necessitats.
- A tenir manca d'iniciativa.
- A no saber respondre davant situacions determinades
- A saber quin és el meu paper dins l'aula.
Tres pors de les qual m'agradaria parlar:
- A la relació amb la tutora.
Pens que aquest és un dels aspectes més importants i que més rellevància pot tenir enfront a la nostra actuació docent, ja que inevitablement aquesta dependrà de la relació que mantinguem amb la tutora, encara que això no hauria de ser així. Una bona relació amb la tutora, o com a menys cordial és fonamental per a dur a terme una bona tasca docent. Per treballar amb ganes, il·lusió i motivació i per a creure amb les nostres propies possibilitats i dur-les a terme.
- Saber com posar límits.
Aquesta sempre ha estat una por que m'ha rodejat. No sempre és fàcil saber posar límits i més si no ets tu la tutora de l'aula. En el cas dels practicants pens que encara resulta més difícil ja que no saps quan realment castigar, deixar o no deixar fer una determinada acció...
- A no saber respondre davant situacions determinades
Aquesta por podria ser molt amplia, però em refereix-ho especialment a la por a que un infant tengui un problema de salud, hi hagui un conflicte... i no saber com intervenir. Angoixar-me i que la situació em superi en un moment que m'hauria de mantenir especialment serena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario