Mestre ideal

Resulta difícil per a mi descriure en un seguit de línies o un llistat de característiques, el meu mestre ideal, ja que crec que en el mon de l’educació, com en la vida en general, no hi ha una veritat absoluta, i per tant, el que es pot considerar com a ideal, pot anar, o va variant al llarg del temps.

Per l’exposat anteriorment si puc dir que per a mi una característica fonamental que ha de tenir un bon mestre és la de saber adaptar-se a les circumstàncies i a les característiques de cada infant, sabent en tot moment que cada nen és diferent i com a tal se l’ha de tractar. No es tracta d’oferir a tothom el mateix, sinó a cadascú el que necessita per a poder assolir el seu màxim rendiment, tant a nivell acadèmic com personal. Per això serà necessari que aquest docent desenvolupi les capacitats de sensibilitat, flexibilitat i coneixement. 

Especialment en aquesta etapa de 0-6, pens que és important que el mestre no sigui un simple transmissor de coneixements, sinó que ha d’oferir seguretat, tranquil·litat i confiança als infants, facilitant així que aquests puguin créixer en un major nivell d’autoestima i per tant puguin desenvolupar al màxim el seu potencial. El que ha d’aconseguir des de el meu punt de vista el mestre d’infantil és que els infants sentin l’escola com a seva, es sentin part d’ella i del personal que allà i conviu. Ha de ser una segona casa per a ells, sempre respectant les diferències, i això ho ha d’aconseguir tot el personal docent i molt especialment la mestra. La mestra o el mestra han d’oferir i proporcionar als nens aquelles carències que tenen des de casa, saben que mai seran, ni han de ser, una mare. Per tant la mestra s’ha d’implicar en l’educació del nen, però sempre amb consciència, no podem deixar que les circumstàncies ens sobrepassin i actuar de manera il·legal encara que sigui per el bé del nen. En casos extrems de negligència, ens hem d’implicar, però fins el punt adecuat i mai sobrepassant-lo. Des del meu punt de vista s’ha d’anar sempre el marge de la llei. Sinó podríem caure en el fet de: “ més és menys”. La nostra incertesa, desconeixença i subjectivitat ens podria conduir actuar de manera incorrecte i inconscientment perjudicial per els nens.

Alhora de transmetre coneixements ha de saber propiciar situacions significatives per els infantis i treballar sempre des de la seva realitat més propera, experimentat i veient el vertader significat d’allò que duen a terme.

Finalment pens que el mestre ideal ha d’intentar jutjar el menys possible els infants i les seves famílies, fet que no sempre es fàcil i punt que molt sovint es salten els educadors. S’han d’intentar cercar solucions als problemes i molt millor si és amb la col·laboració de la família, però aquestes mai s’han de jutjar gratuïtament, ja que si així es fa, de ben segur caure’m en errades importants.