Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a què jo aprengui?

Aquesta qüestió que es planteja en aquest apartat em sembla molt interessant, ja que ens fa reflexionar sobre fets que sovint no ens aturam a pensar però que no obstant, són molt importants per anar progressant dia a dia dins la nostra professió.

Des de el meu punt de vista i la meva experiència en la vida em porten a la creença que gran part de la base de qualsevol aprenentatge és l’observació i la participació activa amb allò que estem investigant o que pretenem millorant. A més a més, aquesta participació i aquesta observació, han d’anar acompanyats d’uns coneixements previs que ens permetin qüestionar i reflexionar tot allò que estem observant, i d’una posterior avaluació que també ens ajudi a qüestionar tot el que està passant i a dur a terme les modificacions necessàries. Aquest pens que és un puntal fonamental per a dur a terme una bona tasca educativa i no quedar-se estancat en el temps, sinó anar millorant dia a dia i per tant afavorir el creixement dels infants.

Un altra fet fonamental per a que la mestra pugui aprendre és la motivació i l’interès per allò que es fa, ja que sinó molt difícilment es duran a terme les accions esmentades anteriorment. La il·lusió i motivació per allò que es fa és la és la base de tot, ja que si aquesta existeix sempre tendrem la curiositat de aprendre més, de investigar allò que no sabem i de superar-nos i dedicar-hi al tema en qüestió tantes hores com siguin necessàries.

El clima de treball tant amb els altres professionals com amb les famílies i els infants és també fonamental, ja que aquest influirà notable i inevitablement en el nostre dia a dia a l’aula i en la nostra dedicació cap a la professió

En aquestes línies anteriors m’he dedicat a parlar del que pens que  necessita un mestre o una mestra per aprendre i avançar, però pens que és exactament el que mateix que necessitam nosaltres com alumnes per a també anar progressant. Únicament que nosaltres no gaudim de tantes possibilitats d’aprendre a través de l’acció, ja que l’oportunitat que tenim d’estar en contacte amb els infants, famílies i companys de feina es redueixen en el nostre curt però intens període de pràctiques. Per tant, l’únic canvi que pot existir entre nosaltres, o jo en aquest cas, i un professional ja amb titulació és que jo en aquest cas m’he de basar més amb la fonamentació teòrica i tens menys possibilitats de reafirmar o qüestionar allò que vaig llegint mentre els professionals immersos dins el món laboral ho poden tocar ja amb les seves pròpies mans.

Dossier Pla de Millora

En general pens que la gran majoria de projectes de millora que han duit a terme les meves companyes a les seves respectives escoletes són molts interessants i aplicables, sinó en tots els aspectes, en molts d’ells a la nostra escola actual o com a futures mestre en altres centres.

Tots els projectes tenen un objectiu clar de millorar l’escola actual ja que s’ha duit a terme  analitzant les mancances de cada centre i posteriorment decidint quin serà el projecte que es durà a terme. 

Pel que he pogut veure, gairebé tots els canvis giren al voltant de la relació escola-familia, el pati, millora d’espais... Mancances que sovint ens trobam a molts centres educatius.

Tots aquests aspectes pretenen millorar la qualitat educativa dels infants, fent-la especialment més atractiva i significativa per aquests i en conseqüència millorant les instal·lacions, materials... no oferint-ne més, sinó millors.

La majoria de projectes de millora el que promouen és un apranentatge significatiu i sempre basat amb la participació activa dels nins i nines. Un aprenentatge on ells puguin vivenciar i experimentar en primera persona tots els seus avanços.

La Senyora Poesia

Aquest és un dels projectes que més m’ha cridat l’atenció. El que intenta és millorar l’hora de sortida, que sovint tant coixa queda en molts centres educatius. Aquesta me pareix una idea molt atractiva i alhora oberta que permet treballar amb els infants aspectes educatius molt diversos. A més a més, el fet d’incorporar-hi un personatge ( animat o inanimat ) fa que els infants gaudeixen molt més del que es fa durant aquell moment i ho dotin de més significat i per tant l’aprenentatge sigui més durador en el temps. 

Escola-Familia

Sobre aquest tema que havien treballat un parell de companyes, em va cridar especialment l’atenció com o van treballar el grup de na Catalina Salvà. La idea de dur a terme reunions familiars, tant domes amb els pares, com amb pares i fills, per tractar temes que preocupen a les famílies i mirar de junts trobar-hi una solució em va semblar una idea novadosa i molt atractiva.  Pens que aquest tipus d’activitats realment contribueix molt al clima positiu de l’aula i ajuda a establir vincles importants entre les pròpies famílies i entre famílies i educadores. A més a més, pel que van comentar elles, els resultats van ser molt positius, ja que moltes famílies van veure que problemes que consideraven exclusivament seus eren compartits per molts pares i que van poder trobar algunes solucions a situacions que abans resultaven conflictives.

Pati

En aquest cas comentaré la millora que han estat duent a terme el grup de na Cati Florit, que degut a l’escàs material que hi havia al pati i la mala organització d’aquest eren nombrosos els conflictes que es produïen durant aquest moment. Em va semblar interessant i novedosa la idea de dur a terme racons al pati. Concretament van dur a terme el racó de teatre, que potencia especialment el joc simbòlic, el de neumàtics de cotxe, el de tubs transparents, el de maternatge i el del rocòdrom.

Desenvolupament del pla de millora

El nostre pla de millora que estem duent a terme a l’Escoleta Municipal Huialfàs, consisteix amb l’optimització dels espais i recursos dels quals disposa el centre. Concretament ens em centrat en la construcció de racons a les aules de 2-3 anys (racó de les disfresses, de la fosca, dels metges, de les cuinetes i finalment el racó de les construccions). A hores d’ara, tots els racons ja estan enllestit, llevat del de les disfresses, que encara s’està duent a terme.A més a més de la construcció d’aquest racons, amb la consegüent optimització d’espais i recursos, hem estat, i estem millorant la decoració de tot el centre, per tal de fer-lo més acollidor, dotar-lo de identitat i donar sentit a moltes de les coses que es fan en el centre.Per a decidir quin projecta de millora es duria a terme al centre es van reunir les educadores del centre i van veure que l’escola tenia una serie de mancances que nosaltres podríem ajudar a resoldre, per això ens vam engrescar amb aquest projecte. Així van observar que hi havia molts espais i material desaprofitats i que si aconseguíem reorganitzar-ho tot en forma de racons podríem aconseguir un nou mètode d’aprenentatge molt ric per aquests infants.

Reflexió del contracte d'aprenentatge

Si revis-ho el meu contracte d’aprenentatge que vaig iniciar a principi de curs em don compte que poques són les coses que canviaria d’aquell primer contracte. La veritat que aquestes pràctiques estan cobrint força les meves expectatives i moltes coses són les que puc anar aprenent dia a dia a través d’elles. El que si se m’ha permès durant aquest temps es adonar-me’n de la importància d’assolir certs objectius que per ignorància abans deixava de banda. 

Abans de començar les pràctiques ja sabia de la importància d’aspectes com l’empatia, la paciència, l’espera... per a dur a terme una bona pràctica educativa, però se me’n oblidaven d’altres que ara, immersa en aquesta nova experiència, he pogut descobrir que no es feina fàcil saber captar l’atenció dels infants i que aquest és un objectiu que s’hauria de fixar qualsevol mestra d’infantil. Per aconseguir-ho moltes són les estratègies que s’han de posar en pràctica i se’ns dubte, no és una tasca fàcil. Per altra banda també és important saber marcar un rol autoritari en determinats moments.  Imposar respecte en els infants i saber posar límits quan aquests són necessaris.

Reflexió sobre les pràctiques

Actualment estic duent a terme les pràctiques a l'Escoleta Municipal Huialfàs de Sa Pobla, i després d'haver passat l'equador d'aquest període de pràctiques puc dir que la valoració és tremendament positiva. Els primers dies van ser una mica més difícils, però de mica en mica he anat trobant el meu lloc, tant a l'aula com a l'escoleta. Cada dia de pràctiques és una historia diferent, i em permet conèixer i descobrir gran quantitats de coses noves.

A més a més, durant aquest breu, però intens període de temps, se m'ha permès posar en pràctica tot allò que he anat aprenent durant aquests anys de carrera i valorar que és  realment del que n'estic d'acord i  del que no, els meus put forts i els meus punts febles... I sobretot he pogut comprovar que no és el mateix la teoria que la pràctica.  El que he pogut aprendre al llarg d'aquests mesos és moltíssim, i això complementat amb tota la teoria donada al llarg d'aquests tres anys m'ha ajudat molt.

També m'ha servit per corroborar que això és el que realment m'agrada, que em sent molt agust a l'escoleta i que tot i el que he aprés, em queda moltíssim més per aprendre. 

BONA PRÀCTICA, "Bon dia"

La bona pràctica de centre que he escollit per a desenvolupar és la del ritual del “Bon dia!” que es du a terme a cada aula sobre les 9:30 del matí, quan tots els infants ja han arribat. Hi participa tot el grup classe.

Els infants es col·loquen en rotllana al racó de la catifa, asseguts sobre els seus respectius coixins i l’educadora agafa la capsa de les fotografies i comencen a cantar la cançó del Bon dia. Després, la mestra, de mica en mica va mostrant les fotografies de la capsa i així va revisant qui ha vengut i qui no ha vingut a classe.

Una vegada s’han repartit totes les fotografies es mira qui ha vengut i qui no ho ha fet i es dedica una cançó als nins que no han vengut (Plorau, plorau ninetes). Finalment es canta la cançó per aquells nins i nines que si han vengut. Aquesta és la de “Hola nins i nines, què tal i com estau?” i ells responen: “Molt bé!”.

Llavors a poc a poc deixen les fotografies una altra vegada dins la capsa i guarden els coixins al seu lloc, i així finalitza aquest ritual.

Aquesta  pràctica ens permet principalment treballar la identitat, tant la individual com la de grup, i tot el que posteriorment ella comporta (autonomia, autoestima i capacitats de relació). A més a més també ens permet treballar aspectes matemàtics, lingüístics...

Aquesta pràctica permet a l'educadora fer partícips en major mesura aquells infants que per diverses raons passen generalment més desapercebuts i llevar protagonisme a aquells que generalment més el tenen. Si l'educadora sap exercir bé aquest rol, la pràctica pot ser realment interessant, sinó es converteix en el de sempre, uns infants passen desapercebuts mentres d'altres se'n duen tot el protagonisme. Per exemple en el cas de la meva aula, si hi-ha una nina que respon al perfil de nina invisible. Li agrada mantenir-se al marge del grup i no participa amb les activitats grupals i no interacciona amb els demés infants, però m'he fixat que el moment del Bon dia, és un dels pocs moment que la nina riu i es mostre feliç. El paper de la tutora respecte aquest fet és força normalitzador. No dona importància a la situació, tot i que sovint o comenta com anècdota. A vegades intenta afavorir la seva integració, però sempre des del respecte a la nina i per tant, mai pressionant o insistint de manera que li resulti incòmode.

En línies generals pens que és una pràctica molt completa encara que, com qualsevol altra pràctica, depèn en gran part de l'educadora el seu èxit o el seu fracàs. En aquest cas, l'únic a rebatre a la meva aula seria la manca de comunicació. No es parlar amb ells del que han fet, on han anat..., mentres si se que a altres aules amb infants de les mateixes característiques si es fa i de manera exitosa.

Pel que fa a les altres pràctiques de centre, pens que l’Escoleta Huialfàs és força complet en quan  a les pràctiques que es duen a terme. Especialment en el nivell de 2-3 anys. En aquest nivell són moltes les propostes que és duen a terme, com per exemple: l’infant com a protagonista, projectes compartits, contes, treball per racons, treballar aspectes de la vida quotidiana, moments d’higiene personal... Pel que fa a les pràctiques de 1-2 anys, tot i que també són força completes, pens que es podrien dur a terme algunes altres que fins a nivells més avançats no si duen. Especialment al meu grup que són els grans de 1-2 anys. Des de el meu punt de vista ja és podria dur a terme algun projecte compartit com fer-mos responsables d’algun animal o planta. I el que especialment he trobat molt a faltar és la manca d’importància a la literatura infantil. Des de el meu punt de vista és molt important i enriquidor treballar a través dels contes, i sempre que s’ha fet a l’aula, la resposta dels infants ha estat molt bona. No obstant, la presència d’aquests a l’aula, és molt pobre.

Des de el meu punt de vista, els dos aspectes claus que treballa aquesta bona pràctica són molt importants a l’àmbit infantil. El que ens pot aportar un ritual ben fet i un treball de la identitat també duit a terme correctament és molt, i principalment ens ajudarà a aportar seguretat, autonomia i autoestima als infants. Aspectes fonamentals per un crèixement en armonia, per a ser una persona saludable en tots els aspectes de la vida. “La pertenencia a ese algo identitario proporciona sentido y cobijo a la vez, crea una práctica cómplice, un lenguaje común, un mundo propio desde el que se puede vivir con más tranquilidad el mundo de ajenidades... Cuanto más materialmente arraigada está una identidad, más fuerza tiene en la decisión individual de sentirse parte de esa identidad.” ( Manuel Castells )

A més a més, aquesta pràctica està lligada amb el Projecte Educatiu de Centre, document en el qual queda plasmat que es pretén potenciar l’autonomia de l'infant com un element fonamental pel seu desenvolupament, lligat amb el treball de la vida quotidiana dins l’aula, treballar per aconseguir un ambient càlid respectant la llibertat individual per a una bona convivència entre els infants i el personal del centre.

Propostes i Experiències de 0-3 anys

Del llistat de propostes i experiències de 0-3 que se’ns han facilitat, totes em semblen molt interessants per a poder dur a terme a les diferents escoletes, però les 3 que més m’han cridat l’atenció són les seguents:

- Fem un collage. Pens que aquesta proposta és molt edient i se li pot treure molt el súc. És una proposta molt oberta que ens permet treballar a edats i grups de nins molt diversos i a més fer-ho a partir de materials naturals i propers per a cada un dels infants. A més a més, també permet la participació de les famílies i l’estimulació dels cinc sentits. Se’ns dubte és una pràctica ben completa.

- La festa de la tardor. Tot i que no s’explica realment en que consisteix aquesta activitat, pens que duita a terme correctament podria ser molt rica. No hi ha millor manera que adonar-se’n que realment ha entrat una nova estació de l’any i que per tant notaran alguns canvis al seu voltant, que a través d’una bona festa. Això els permetria fer realment particips als infants d’aquest canvi. Podrien ambientar junts el lloc de la festa  amb coses típiques de l’època, menjar menjar de tardor, experimentar, fer una sortida... És també una proposta molt oberta que ens permet treballar molts aspectes.

- Treball en equip. Em sembla molt interessant potenciar les propostes que fomentin el treball en equip, ja que em sembla un fet molt important i a través del que obsvat aquest temps de pràctiques al meu centre a vegades se’n obliden de propiciar aquests tipus de situacions i fomentan més el joc individual. 

DAFO

Dafo de centre:


Fortaleses

• Resultats d'apranentatge assolits.
• Grau de motivació.
• Grau d'autonomia assolida.
• Gestió de les emocions a l'aula.
• Expressió de vivències sentiments i emocions.
• Traspàs eficient de la informació: circulars, relació amb els pares.
• Tutoria individualitzada: orientació
• Potenciació del treball en equip del professor.
• Professorat-alumnat-AMPA
• Coordinació entre aules, cicles, professorat...

Oportunitats

• Gran implicació de les famílies: material per manipular, etc.
• Bona resposta entre familia-escola.
• Material preventiu (roba...).
• Ambient de poble.
• Parc davant l'escoleta.
• Ambient tranquil a l'exterior de l'escola que permet anar a passetjar.

Dafo d'aula:

Fortaleses

• Informes d'adaptacions 
• Mobiliari adequat als infants.
• Projecte de berenar de fruita comunitari.
• Fotografies dels infants amb les famílies. 
• S'otorga gran importància a la higiene personal.
• Es valora l'autonomia de l'infants.

Oportunitats

• Parc en front de l'escoleta.
• Zona tranquila.
• Bona comunicació amb les famílies.
• Fàccil accés a l'aula.

Valoració de les meves competències

Organitzar situacions d’aprenentatge. Sóc una persona que m'agrada tenir-ho tot controlat i tenir la situació ben planificada, per aquesta raó pens amb antelació tot el que duré a terme i intent organitzar situacions d'aprenentatge idonees . El problema ve quan aquestes no surten bé, que a vegades em frust i em desmotiv-ho, posant amb dubte si és correcte el que estic fent i si realment servesc per això.

Gestionar la progressió dels aprenentatges. Sóc una persona que m'agrada tenir-ho tot controlat i tenir la situació ben planificada, per aquesta raó pens amb antelació tot el que duré a terme i avalu-ho com s'ha desenvolupat per a prendre les mesures corresponents. A vegades però, em costa analitzar les situacions i saber quins canvis seran més oportuns.

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges. Pens que la motivació és un fet fonamental per a que els nins s'impliquin en el que fan i aconsegueixen veritablement un aprenentatge significatiu. Per aquesta raó intent treballar per proporcionar als infants aquestes situacions, però no sempre ho aconsegueix-ho. Pens que el que principalment em manca a dia d'avui és molta experiència respecte a com mantenir l'atenció i la motivació dels infants, i confiança amb mi mateixa.

Treballar en equip. M'adapt força bé al que pensa la majoria del grup i faig feina per aconseguir un mateix objectiu. No m'agraden els conlifcte i intent que el clima sigui agradable. Per altra banda a vegades em resulta difícil donar la meva opinió i  treballar per a que aquesta sigui reconeguda i valorada.

Participar en la gestió de l’escola. M'adapt força bé al que pensa la majoria del grup i faig feina per aconseguir un mateix objectiu. No m'agraden els conlifcte i intent que el clima sigui agradable. Per altra banda a vegades em resulta difícil donar la meva opinió i  treballar per a que aquesta sigui reconeguda i valorada.

Informar i implicar als pares. Sóc bastant objectiva i no m'agrada emetre judicis de valor, característiques que consider positives per a dur a terme aquest punt correctament. No obstant la timidesa i la manca de confiança amb mi mateixa em poden dificultar aquesta comunicació.

Emprar les tecnologies de la informació. M'agraden les noves tecnologies i per aquesta raó intent mantenir-me actualitzada constantment en aquest sector i vaig treballant pel meu compte al respecte. No obstant a vegades em falten recursos per actualitzar-me i no aconsegueix-ho els resultats desitjats.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió. Tenc els meus ideals molt clars i m'agrada lluitar per aconseguir-los. No obstant se que aquests no són absoluts i m'agrada questionar-los i modificar-los en cas que ho consider-hi favorable.

Organitzar la pròpia formació continua. 

Escoleta Huialfàs

Com m'imagin el centre on vaig a fer pràctiques?

Abans d’anar al centre de pràctiques ja tenia una idea general de com era l’escoleta, ja que durant el primer any de la carrera ja havia realitzat una sortida al centre amb l’assignatura d’OGE. No obstant aquesta era molt superficial i desdibuixada.

Tenia molta incertesa respecte a com seria aquest centre, però el que si m’imaginava eren unes aules amb molts materials, molt rica estèticament, però això no fou així. Em vaig trobar amb una escola molt pobre en quant al material i la decoració i una arquitectura no molt adequada, des del meu punt de vista, a un centre de 0-3, ja que tot està molt desconectat, per anar d’unes parts del centre a les altres has de sortir obligatoriament de la part coberta del centre...

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Realment pens que a nivell físic no són tantes les coses que el diferencien d’una escola de 3-6. El que si m’ha sorprès i pens que és una diferència important respecte a les escoles de 3-6, és l’ecasesa de material. Pràcticament no hi ha material. Gairebé no tenen retoladors, pinturetes, papers... A més tampoc hi ha pràcticament res per a jugar al joc simbòlic, com si hi ha a les aules de 3-6. Les aules que he pogut veure jo, realment són molt pobres en quant a material, fet que fins a les hores no m’he trobat a les aules de 3-6.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L’acollida que he rabut per part del centre en general pens que ha estat força positiva. 

El que primer es va fer va ser presentar-nos el centre a nivell general, amb totes les practicants i posteriorment se’ns presentar la nostre aula, amb la tutora assignada i els infants corresponents. Podríem dir que fou una acollida més a nivell d’aula, i no tan a nivell de centre en general. Hem estat nosaltres, a mesures que les necessitats així ho han exigit, qui hem anat coneixent el centre i la resta de personal que allà i treballa.

Tot i això, consider la meva acollida com a positiva. Em vaig trobar amb una tutora amable que en tot moment em posa i em va posar al dia del que es fa i es farà en el centre. I m’ha donat confiança per intervenir amb els alumnes com una mestra més i sempre sense abusar.

No obstant consider que tot i que m’he integrat bé en el centre i allà em sent força agust, encara em queda molt per conèixer i aprendre. Consider que tot el que envolta la meva realitat més propera al centre, la meva aula, les aules veïnes, amb les seves mestres i nens... els conec ja força, però encara em queda pendent fer-me amb l’altra part del centre, fet que consider important ja que pel que he vist aquest centre, tot i tenir molts infants, és molt familiar i totes les mestres coneixen tots els alumnes i altres educadors i jo, com és normal no. Així intent, a poc a poc, obrir-me al centre i anar coneixent especialment els altres infants ja que, alhora de dur-los a dormir, per exemple, tant pots estar amb un alumne dels teus, com amb un dels altres, i pens que per aquesta raó és important conèixer-los i que ells et coneguin i anar adquirint confiança amb ells de mica en mica.

Pors

Les meves majors pors alhora d'afrontar la meva tasca com a mestra són:

• No donar als infants la suficient autonomia.
• A les reaccions dels infants davant nosaltres.
• A la relació amb la tutora.
• A fer més o menys del que s'espera de mi.
• No implicar-me suficientment o implicarme de més.
• Transmetre sensacions de nervis, angoixa...
• Saber com posar límits.
• Tenir un infants amb NEE i no saber actuar segons les seves necessitats.
• A tenir manca d'iniciativa.
• A no saber respondre davant situacions determinades
• A saber quin és el meu paper dins l'aula.

Tres pors de les qual m'agradaria parlar:

• A la relació amb la tutora.

Pens que aquest és un dels aspectes més importants i que més rellevància pot tenir enfront a la nostra actuació docent, ja que inevitablement aquesta dependrà de la relació que mantinguem amb la tutora, encara que això no hauria de ser així. Una bona relació amb la tutora, o com a menys cordial és fonamental per a dur a terme una bona tasca docent. Per treballar amb ganes, il·lusió i motivació i per a creure amb les nostres propies possibilitats i dur-les a terme.

• Saber com posar límits.

Aquesta sempre ha estat una por que m'ha rodejat. No sempre és fàcil saber posar límits i més si no ets tu la tutora de l'aula. En el cas dels practicants pens que encara resulta més difícil ja que no saps quan realment castigar, deixar o no deixar fer una determinada acció...

• A no saber respondre davant situacions determinades

Aquesta por podria ser molt amplia, però em refereix-ho especialment a la por a que un infant tengui un problema de salud, hi hagui un conflicte... i no saber com intervenir. Angoixar-me i que la situació em superi en un moment que m'hauria de mantenir especialment serena.

Mestre ideal

Resulta difícil per a mi descriure en un seguit de línies o un llistat de característiques, el meu mestre ideal, ja que crec que en el mon de l’educació, com en la vida en general, no hi ha una veritat absoluta, i per tant, el que es pot considerar com a ideal, pot anar, o va variant al llarg del temps.

Per l’exposat anteriorment si puc dir que per a mi una característica fonamental que ha de tenir un bon mestre és la de saber adaptar-se a les circumstàncies i a les característiques de cada infant, sabent en tot moment que cada nen és diferent i com a tal se l’ha de tractar. No es tracta d’oferir a tothom el mateix, sinó a cadascú el que necessita per a poder assolir el seu màxim rendiment, tant a nivell acadèmic com personal. Per això serà necessari que aquest docent desenvolupi les capacitats de sensibilitat, flexibilitat i coneixement. 

Especialment en aquesta etapa de 0-6, pens que és important que el mestre no sigui un simple transmissor de coneixements, sinó que ha d’oferir seguretat, tranquil·litat i confiança als infants, facilitant així que aquests puguin créixer en un major nivell d’autoestima i per tant puguin desenvolupar al màxim el seu potencial. El que ha d’aconseguir des de el meu punt de vista el mestre d’infantil és que els infants sentin l’escola com a seva, es sentin part d’ella i del personal que allà i conviu. Ha de ser una segona casa per a ells, sempre respectant les diferències, i això ho ha d’aconseguir tot el personal docent i molt especialment la mestra. La mestra o el mestra han d’oferir i proporcionar als nens aquelles carències que tenen des de casa, saben que mai seran, ni han de ser, una mare. Per tant la mestra s’ha d’implicar en l’educació del nen, però sempre amb consciència, no podem deixar que les circumstàncies ens sobrepassin i actuar de manera il·legal encara que sigui per el bé del nen. En casos extrems de negligència, ens hem d’implicar, però fins el punt adecuat i mai sobrepassant-lo. Des del meu punt de vista s’ha d’anar sempre el marge de la llei. Sinó podríem caure en el fet de: “ més és menys”. La nostra incertesa, desconeixença i subjectivitat ens podria conduir actuar de manera incorrecte i inconscientment perjudicial per els nens.

Alhora de transmetre coneixements ha de saber propiciar situacions significatives per els infantis i treballar sempre des de la seva realitat més propera, experimentat i veient el vertader significat d’allò que duen a terme.

Finalment pens que el mestre ideal ha d’intentar jutjar el menys possible els infants i les seves famílies, fet que no sempre es fàcil i punt que molt sovint es salten els educadors. S’han d’intentar cercar solucions als problemes i molt millor si és amb la col·laboració de la família, però aquestes mai s’han de jutjar gratuïtament, ja que si així es fa, de ben segur caure’m en errades importants.

Concepte d'infant

Un infant és aquell que per raons d’edat no pot vetllar pels seus drets i pels seus interessos i per tant ha de tenir algú al costat que li garanteixi la satisfacció d’aquests mateixos.

A més, un infant és un subjecte ple de innocència, entusiasme, amb ganes d’aprendre i conèixer el món. A un infant se li han de proporcionar situacions que li permetin per ell mateix descobrir el món que l’envolta.

Una jornada a l'escoleta

Els nins i nines comencen arribar a l’aula a partir de les 8:30 h. Ho fan de manera escalonada fins a les 9:15 h. La majoria d’ells arriben entre les 8:45 i les 9:00. Mentre ells van arribant tenen una serie de materials que varia segons el dia, per anar jugant lliurement. Alguns dels materials que des de les hores m’he pogut trobar han estat el s següents: pepes, teles, botelles de plàstic omplides de diferents materials... Així els infants van manipulant aquest material mentre els altres van arribant.

Quan tots ja són a l’aula i els familiars se’n han anat són aproximadament les 9:30 h. i just llavors començam amb el “Bon dia!”. Per a dur-lo a terme els infants es seuen en rotllana  al racó de l’estora, sobre els seus respectius coixins i llavors treim una capsa dins la qual hi ha les seves fotografies.

Primer de tot cantam la cançó del Bon dia i llavors començam a treure les fotografies, una per una. Algunes de les paraules o frases que és solen utilitzar durant aquest moment són les següents: “Toc, toc... qui és?”, “Ha vengut en...?”, “Mos dones una basada?”. Aquesta acció es repeteix fins que tots els infants tenen les seves fotografies, i si en falta algun, penjam la seva fotografia a la panera que hi ha a la paret, així sabem que aquest infant no ha vengut. Llavors repesam si hi som tots o per el contrari falta algú. Si hi som tots cantam la cantam la cançó de: “Hola nins i nines, què tal i com estau...?” i ells van responent: “Molt bé!”. En el cas que falti algun nin a classe, cantam abans la de “ Ploreu, ploreu ninetes”

Una vegada hem acabat el “Bon dia” els nins es preparen per a començar l’activitat programada per el dia en qüestió. Aquesta varia en funció del dia en el qual ens trobem. A final de cada mes, concretament el darrer dimecres d’aquest, el claustre es reuneix i  programa totes les activitats que es duran a terme durant el mes vinent. Durant la setmana hi ha dia reservat per a la Psicomotricitat, una altra per a l’expressió artística i un per a la manipulació. A més també duen a terme el joc heurístic això com altres activitats que van variant al llarg dels dies.

Una vegada han acabat l’activitat diària, comencen a berenar, asseguts a les seves cadires. S’asseuen, es posen els baberais i els començam a repartir els berenars. Aquest varien en funció del dia que ens trobam. Els dilluns, dimecres i divendres berenen de fruita, els dimarts de lactis i els dijous de pa. El dia que berenen de fruita posam tota la que han duita en comú i llavors ells van triant el que volen menjar, independentment de quina és la que han duita ells. Una vegada han berenat treim l’aigua per a que beguin i llavors es lleven els baberos i els rentam les mans i la cara per a poder sortir al pati.

A l’escoleta trobam tres patis diferents, i surten a un o a l’altre depenent del dia. Generalment estan una mitja hora al pati, de manera que damunt les 11:30 h. tornen a entrar cap a les aules. Llavors ve l’hora del canvi de bolquers i de rentada de mans i cara una altra vegada si és necessari. Mentre anam canviant bolquers i rentant cares i mans, els altres infants juguen per l’aula.

Segons com ha anat el dia, llavors ens queda o no ens queda temps per a dur a terme una altra activitat. Quan tots els nins i nines ja estan canviats es seuen a les seves cadires  i feim diferents coses depenent del temps que queda. A vegades contam un conte, treim les titelles i cantam... I abans de partir els pentinam i esperam que venguin els pares. 

A les 12:30 h. els pares passen a recollir-los, llevat d’aquells que queden a menjador.

Com ja he dit abans, les activitats s’acorden a través de la reunió de claustre que es realitza cada mes. No obstant la tutora de cada aula és qui té la darrera paraula. La que decideix que es fa i que no es fa en cas d’entrebancs, la que dirigeix l’activitat, marca els temps...

Tenint en compte que el meu grup es d’ 1-2 anys, només puc dir que el seu joc i les seves activitats són molt individualistes. Encara es preocupen pocs dels companys i es centren més en ells mateixos. No obstant, si que a vegades es veuen ja actituds de companyerisme com per exemple: si algun plora perquè està frustrat per un motiu concret algun company i va i l’acaricia o li fa una besada...

La relació que els infants estableixen amb les mestres està basada en el diàleg, així com amb les famílies. A més, durant un parell de mesos es celebra una cop al més una jornada amb les famílies. Es du a terme un capvespre de cada més, durant el qual es proposa una activitat concreta per a dur a terme infants i famílies, i es fa una berenada conjunta, amb el que han portat les famílies. Per assistir a aquestes jornades s’han de pagar 10€ per família que van destinats a la compra de material per el centre.

Altres canals de comunicació i participació de les famílies en l’escoleta són:

Entrevistes: Família, equip directiu i educadores d'aula.

Reunions generals: Abans de començar el curs es realitza una reunió general on es presenten les educadores i el funcionament de l’escoleta.

Contacte i informacions diàries: L’eix fonamental de l’escoleta  és la vida quotidiana, tot allò que passa en ella: l’entrada, la higiene, el menjar, el joc, el descans, les actituds..., per això el contacte amb les famílies és diari, important i útil, encara que no tots els dies es realitza amb la mateixa profunditat

Contacte informal diari a les entrades i sortides

Notes informatives i panells d’informació.

Informació escrita: S’utilitzen tres maneres de transmetre els missatges ràpida i eficaçment a totes les famílies del centre: taulell d’anuncis, circulars, i quadernet de comunicacions.

Festes, es celebren trobades en les quals les famílies hi participen ja sigui de manera directa o indirecta: bunyols, espinagades i risses; festa de Nadal, Carnaval i festa de fi de curs.

Finalment podem dir que l’escola t’he previst un pla d’acollida per els infants durant el mes de septembre que s’organitza de la seguent manera:

1a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 11.30h

Adaptació dels infants antics: 8.30 – 12.30 amb possibilitat de menjador fins les 14.00h

2a Setmana:

Adaptació dels infants nouvinguts: 9.30 – 12.30

Alumnes antics: 8.30 -14.00h amb possibilitat de descans fins les 16.30h

3a Setmana:

Horari complet.

No obstant, cal tenir en compte que sempre s’han de seguir les indicacions de les mestres d’aula.

Per altra banda, existeix també un projecte d’incorporació tardana per aquells infants que per una raó concreta no han pogut iniciar el curs amb la resta d'infants, és a dir: la segona setmana de setembre.

Les dates d'incorporació tardana són:

Primera setmana d'octubre

Darrera setmana de gener

Primera setmana d'abril

El principal motiu de la creació d'aquest projecte és que l'infant ha de sentir-se a gust dins una aula on tots els altres infants segueixen un ritme. Tant la mestra com la família treballaran per aconseguir aquest aspecte.

El període d'adaptació serà flexible a tots els infants nadons que s'incorporin durant el curs escolar.  Per poder conciliar aspectes com lactància materna, horaris dels pares... sempre i quan respectant el màxim d'hores establertes per la conselleria i el centre.

Les passes a seguir són les següents:

Entrevista família-directora: Abans que l’infant comenci a l’escoleta la família haurà d’entrevistar-se amb la directora del centre per comunicar-li aspectes tals com:

Normes del centre.

Horaris del centre.

Calendari escolar.

Documentació variada del centre.

Entrevista família-tutora: Aquesta entrevista té com a objectiu,

Mostrar l’aula a la família, si pot ser acompanyats de l’infant perquè en tengui un coneixement previ abans de la seva incorporació.

Informar del funcionament de l’aula: rutines, rituals, distribució de l’aula, activitats setmanals...

Donar a conèixer les normes de l’aula  ja establertes a principi de curs.

Comunicar les informacions més importants.