lunes, 30 de abril de 2012

Reflexió sobre les pràctiques

Actualment estic duent a terme les pràctiques a l'Escoleta Municipal Huialfàs de Sa Pobla, i després d'haver passat l'equador d'aquest període de pràctiques puc dir que la valoració és tremendament positiva. Els primers dies van ser una mica més difícils, però de mica en mica he anat trobant el meu lloc, tant a l'aula com a l'escoleta. Cada dia de pràctiques és una historia diferent, i em permet conèixer i descobrir gran quantitats de coses noves.

A més a més, durant aquest breu, però intens període de temps, se m'ha permès posar en pràctica tot allò que he anat aprenent durant aquests anys de carrera i valorar que és  realment del que n'estic d'acord i  del que no, els meus put forts i els meus punts febles... I sobretot he pogut comprovar que no és el mateix la teoria que la pràctica.  El que he pogut aprendre al llarg d'aquests mesos és moltíssim, i això complementat amb tota la teoria donada al llarg d'aquests tres anys m'ha ajudat molt.

També m'ha servit per corroborar que això és el que realment m'agrada, que em sent molt agust a l'escoleta i que tot i el que he aprés, em queda moltíssim més per aprendre. 


jueves, 19 de abril de 2012

BONA PRÀCTICA, "Bon dia"

La bona pràctica de centre que he escollit per a desenvolupar és la del ritual del “Bon dia!” que es du a terme a cada aula sobre les 9:30 del matí, quan tots els infants ja han arribat. Hi participa tot el grup classe.
Els infants es col·loquen en rotllana al racó de la catifa, asseguts sobre els seus respectius coixins i l’educadora agafa la capsa de les fotografies i comencen a cantar la cançó del Bon dia. Després, la mestra, de mica en mica va mostrant les fotografies de la capsa i així va revisant qui ha vengut i qui no ha vingut a classe.
Una vegada s’han repartit totes les fotografies es mira qui ha vengut i qui no ho ha fet i es dedica una cançó als nins que no han vengut (Plorau, plorau ninetes). Finalment es canta la cançó per aquells nins i nines que si han vengut. Aquesta és la de “Hola nins i nines, què tal i com estau?” i ells responen: “Molt bé!”.
Llavors a poc a poc deixen les fotografies una altra vegada dins la capsa i guarden els coixins al seu lloc, i així finalitza aquest ritual.
Aquesta  pràctica ens permet principalment treballar la identitat, tant la individual com la de grup, i tot el que posteriorment ella comporta (autonomia, autoestima i capacitats de relació). A més a més també ens permet treballar aspectes matemàtics, lingüístics...
Aquesta pràctica permet a l'educadora fer partícips en major mesura aquells infants que per diverses raons passen generalment més desapercebuts i llevar protagonisme a aquells que generalment més el tenen. Si l'educadora sap exercir bé aquest rol, la pràctica pot ser realment interessant, sinó es converteix en el de sempre, uns infants passen desapercebuts mentres d'altres se'n duen tot el protagonisme. Per exemple en el cas de la meva aula, si hi-ha una nina que respon al perfil de nina invisible. Li agrada mantenir-se al marge del grup i no participa amb les activitats grupals i no interacciona amb els demés infants, però m'he fixat que el moment del Bon dia, és un dels pocs moment que la nina riu i es mostre feliç. El paper de la tutora respecte aquest fet és força normalitzador. No dona importància a la situació, tot i que sovint o comenta com anècdota. A vegades intenta afavorir la seva integració, però sempre des del respecte a la nina i per tant, mai pressionant o insistint de manera que li resulti incòmode.
En línies generals pens que és una pràctica molt completa encara que, com qualsevol altra pràctica, depèn en gran part de l'educadora el seu èxit o el seu fracàs. En aquest cas, l'únic a rebatre a la meva aula seria la manca de comunicació. No es parlar amb ells del que han fet, on han anat..., mentres si se que a altres aules amb infants de les mateixes característiques si es fa i de manera exitosa.
Pel que fa a les altres pràctiques de centre, pens que l’Escoleta Huialfàs és força complet en quan  a les pràctiques que es duen a terme. Especialment en el nivell de 2-3 anys. En aquest nivell són moltes les propostes que és duen a terme, com per exemple: l’infant com a protagonista, projectes compartits, contes, treball per racons, treballar aspectes de la vida quotidiana, moments d’higiene personal... Pel que fa a les pràctiques de 1-2 anys, tot i que també són força completes, pens que es podrien dur a terme algunes altres que fins a nivells més avançats no si duen. Especialment al meu grup que són els grans de 1-2 anys. Des de el meu punt de vista ja és podria dur a terme algun projecte compartit com fer-mos responsables d’algun animal o planta. I el que especialment he trobat molt a faltar és la manca d’importància a la literatura infantil. Des de el meu punt de vista és molt important i enriquidor treballar a través dels contes, i sempre que s’ha fet a l’aula, la resposta dels infants ha estat molt bona. No obstant, la presència d’aquests a l’aula, és molt pobre.
Des de el meu punt de vista, els dos aspectes claus que treballa aquesta bona pràctica són molt importants a l’àmbit infantil. El que ens pot aportar un ritual ben fet i un treball de la identitat també duit a terme correctament és molt, i principalment ens ajudarà a aportar seguretat, autonomia i autoestima als infants. Aspectes fonamentals per un crèixement en armonia, per a ser una persona saludable en tots els aspectes de la vida. “La pertenencia a ese algo identitario proporciona sentido y cobijo a la vez, crea una práctica cómplice, un lenguaje común, un mundo propio desde el que se puede vivir con más tranquilidad el mundo de ajenidades... Cuanto más materialmente arraigada está una identidad, más fuerza tiene en la decisión individual de sentirse parte de esa identidad.” ( Manuel Castells )
A més a més, aquesta pràctica està lligada amb el Projecte Educatiu de Centre, document en el qual queda plasmat que es pretén potenciar l’autonomia de l'infant com un element fonamental pel seu desenvolupament, lligat amb el treball de la vida quotidiana dins l’aula, treballar per aconseguir un ambient càlid respectant la llibertat individual per a una bona convivència entre els infants i el personal del centre.