Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a què jo aprengui?

Aquesta qüestió que es planteja en aquest apartat em sembla molt interessant, ja que ens fa reflexionar sobre fets que sovint no ens aturam a pensar però que no obstant, són molt importants per anar progressant dia a dia dins la nostra professió.

Des de el meu punt de vista i la meva experiència en la vida em porten a la creença que gran part de la base de qualsevol aprenentatge és l’observació i la participació activa amb allò que estem investigant o que pretenem millorant. A més a més, aquesta participació i aquesta observació, han d’anar acompanyats d’uns coneixements previs que ens permetin qüestionar i reflexionar tot allò que estem observant, i d’una posterior avaluació que també ens ajudi a qüestionar tot el que està passant i a dur a terme les modificacions necessàries. Aquest pens que és un puntal fonamental per a dur a terme una bona tasca educativa i no quedar-se estancat en el temps, sinó anar millorant dia a dia i per tant afavorir el creixement dels infants.

Un altra fet fonamental per a que la mestra pugui aprendre és la motivació i l’interès per allò que es fa, ja que sinó molt difícilment es duran a terme les accions esmentades anteriorment. La il·lusió i motivació per allò que es fa és la és la base de tot, ja que si aquesta existeix sempre tendrem la curiositat de aprendre més, de investigar allò que no sabem i de superar-nos i dedicar-hi al tema en qüestió tantes hores com siguin necessàries.

El clima de treball tant amb els altres professionals com amb les famílies i els infants és també fonamental, ja que aquest influirà notable i inevitablement en el nostre dia a dia a l’aula i en la nostra dedicació cap a la professió

En aquestes línies anteriors m’he dedicat a parlar del que pens que  necessita un mestre o una mestra per aprendre i avançar, però pens que és exactament el que mateix que necessitam nosaltres com alumnes per a també anar progressant. Únicament que nosaltres no gaudim de tantes possibilitats d’aprendre a través de l’acció, ja que l’oportunitat que tenim d’estar en contacte amb els infants, famílies i companys de feina es redueixen en el nostre curt però intens període de pràctiques. Per tant, l’únic canvi que pot existir entre nosaltres, o jo en aquest cas, i un professional ja amb titulació és que jo en aquest cas m’he de basar més amb la fonamentació teòrica i tens menys possibilitats de reafirmar o qüestionar allò que vaig llegint mentre els professionals immersos dins el món laboral ho poden tocar ja amb les seves pròpies mans.

Dossier Pla de Millora

En general pens que la gran majoria de projectes de millora que han duit a terme les meves companyes a les seves respectives escoletes són molts interessants i aplicables, sinó en tots els aspectes, en molts d’ells a la nostra escola actual o com a futures mestre en altres centres.

Tots els projectes tenen un objectiu clar de millorar l’escola actual ja que s’ha duit a terme  analitzant les mancances de cada centre i posteriorment decidint quin serà el projecte que es durà a terme. 

Pel que he pogut veure, gairebé tots els canvis giren al voltant de la relació escola-familia, el pati, millora d’espais... Mancances que sovint ens trobam a molts centres educatius.

Tots aquests aspectes pretenen millorar la qualitat educativa dels infants, fent-la especialment més atractiva i significativa per aquests i en conseqüència millorant les instal·lacions, materials... no oferint-ne més, sinó millors.

La majoria de projectes de millora el que promouen és un apranentatge significatiu i sempre basat amb la participació activa dels nins i nines. Un aprenentatge on ells puguin vivenciar i experimentar en primera persona tots els seus avanços.

La Senyora Poesia

Aquest és un dels projectes que més m’ha cridat l’atenció. El que intenta és millorar l’hora de sortida, que sovint tant coixa queda en molts centres educatius. Aquesta me pareix una idea molt atractiva i alhora oberta que permet treballar amb els infants aspectes educatius molt diversos. A més a més, el fet d’incorporar-hi un personatge ( animat o inanimat ) fa que els infants gaudeixen molt més del que es fa durant aquell moment i ho dotin de més significat i per tant l’aprenentatge sigui més durador en el temps. 

Escola-Familia

Sobre aquest tema que havien treballat un parell de companyes, em va cridar especialment l’atenció com o van treballar el grup de na Catalina Salvà. La idea de dur a terme reunions familiars, tant domes amb els pares, com amb pares i fills, per tractar temes que preocupen a les famílies i mirar de junts trobar-hi una solució em va semblar una idea novadosa i molt atractiva.  Pens que aquest tipus d’activitats realment contribueix molt al clima positiu de l’aula i ajuda a establir vincles importants entre les pròpies famílies i entre famílies i educadores. A més a més, pel que van comentar elles, els resultats van ser molt positius, ja que moltes famílies van veure que problemes que consideraven exclusivament seus eren compartits per molts pares i que van poder trobar algunes solucions a situacions que abans resultaven conflictives.

Pati

En aquest cas comentaré la millora que han estat duent a terme el grup de na Cati Florit, que degut a l’escàs material que hi havia al pati i la mala organització d’aquest eren nombrosos els conflictes que es produïen durant aquest moment. Em va semblar interessant i novedosa la idea de dur a terme racons al pati. Concretament van dur a terme el racó de teatre, que potencia especialment el joc simbòlic, el de neumàtics de cotxe, el de tubs transparents, el de maternatge i el del rocòdrom.

Desenvolupament del pla de millora

El nostre pla de millora que estem duent a terme a l’Escoleta Municipal Huialfàs, consisteix amb l’optimització dels espais i recursos dels quals disposa el centre. Concretament ens em centrat en la construcció de racons a les aules de 2-3 anys (racó de les disfresses, de la fosca, dels metges, de les cuinetes i finalment el racó de les construccions). A hores d’ara, tots els racons ja estan enllestit, llevat del de les disfresses, que encara s’està duent a terme.A més a més de la construcció d’aquest racons, amb la consegüent optimització d’espais i recursos, hem estat, i estem millorant la decoració de tot el centre, per tal de fer-lo més acollidor, dotar-lo de identitat i donar sentit a moltes de les coses que es fan en el centre.Per a decidir quin projecta de millora es duria a terme al centre es van reunir les educadores del centre i van veure que l’escola tenia una serie de mancances que nosaltres podríem ajudar a resoldre, per això ens vam engrescar amb aquest projecte. Així van observar que hi havia molts espais i material desaprofitats i que si aconseguíem reorganitzar-ho tot en forma de racons podríem aconseguir un nou mètode d’aprenentatge molt ric per aquests infants.

Reflexió del contracte d'aprenentatge

Si revis-ho el meu contracte d’aprenentatge que vaig iniciar a principi de curs em don compte que poques són les coses que canviaria d’aquell primer contracte. La veritat que aquestes pràctiques estan cobrint força les meves expectatives i moltes coses són les que puc anar aprenent dia a dia a través d’elles. El que si se m’ha permès durant aquest temps es adonar-me’n de la importància d’assolir certs objectius que per ignorància abans deixava de banda. 

Abans de començar les pràctiques ja sabia de la importància d’aspectes com l’empatia, la paciència, l’espera... per a dur a terme una bona pràctica educativa, però se me’n oblidaven d’altres que ara, immersa en aquesta nova experiència, he pogut descobrir que no es feina fàcil saber captar l’atenció dels infants i que aquest és un objectiu que s’hauria de fixar qualsevol mestra d’infantil. Per aconseguir-ho moltes són les estratègies que s’han de posar en pràctica i se’ns dubte, no és una tasca fàcil. Per altra banda també és important saber marcar un rol autoritari en determinats moments.  Imposar respecte en els infants i saber posar límits quan aquests són necessaris.

Reflexió sobre les pràctiques

Actualment estic duent a terme les pràctiques a l'Escoleta Municipal Huialfàs de Sa Pobla, i després d'haver passat l'equador d'aquest període de pràctiques puc dir que la valoració és tremendament positiva. Els primers dies van ser una mica més difícils, però de mica en mica he anat trobant el meu lloc, tant a l'aula com a l'escoleta. Cada dia de pràctiques és una historia diferent, i em permet conèixer i descobrir gran quantitats de coses noves.

A més a més, durant aquest breu, però intens període de temps, se m'ha permès posar en pràctica tot allò que he anat aprenent durant aquests anys de carrera i valorar que és  realment del que n'estic d'acord i  del que no, els meus put forts i els meus punts febles... I sobretot he pogut comprovar que no és el mateix la teoria que la pràctica.  El que he pogut aprendre al llarg d'aquests mesos és moltíssim, i això complementat amb tota la teoria donada al llarg d'aquests tres anys m'ha ajudat molt.

També m'ha servit per corroborar que això és el que realment m'agrada, que em sent molt agust a l'escoleta i que tot i el que he aprés, em queda moltíssim més per aprendre. 

BONA PRÀCTICA, "Bon dia"

La bona pràctica de centre que he escollit per a desenvolupar és la del ritual del “Bon dia!” que es du a terme a cada aula sobre les 9:30 del matí, quan tots els infants ja han arribat. Hi participa tot el grup classe.

Els infants es col·loquen en rotllana al racó de la catifa, asseguts sobre els seus respectius coixins i l’educadora agafa la capsa de les fotografies i comencen a cantar la cançó del Bon dia. Després, la mestra, de mica en mica va mostrant les fotografies de la capsa i així va revisant qui ha vengut i qui no ha vingut a classe.

Una vegada s’han repartit totes les fotografies es mira qui ha vengut i qui no ho ha fet i es dedica una cançó als nins que no han vengut (Plorau, plorau ninetes). Finalment es canta la cançó per aquells nins i nines que si han vengut. Aquesta és la de “Hola nins i nines, què tal i com estau?” i ells responen: “Molt bé!”.

Llavors a poc a poc deixen les fotografies una altra vegada dins la capsa i guarden els coixins al seu lloc, i així finalitza aquest ritual.

Aquesta  pràctica ens permet principalment treballar la identitat, tant la individual com la de grup, i tot el que posteriorment ella comporta (autonomia, autoestima i capacitats de relació). A més a més també ens permet treballar aspectes matemàtics, lingüístics...

Aquesta pràctica permet a l'educadora fer partícips en major mesura aquells infants que per diverses raons passen generalment més desapercebuts i llevar protagonisme a aquells que generalment més el tenen. Si l'educadora sap exercir bé aquest rol, la pràctica pot ser realment interessant, sinó es converteix en el de sempre, uns infants passen desapercebuts mentres d'altres se'n duen tot el protagonisme. Per exemple en el cas de la meva aula, si hi-ha una nina que respon al perfil de nina invisible. Li agrada mantenir-se al marge del grup i no participa amb les activitats grupals i no interacciona amb els demés infants, però m'he fixat que el moment del Bon dia, és un dels pocs moment que la nina riu i es mostre feliç. El paper de la tutora respecte aquest fet és força normalitzador. No dona importància a la situació, tot i que sovint o comenta com anècdota. A vegades intenta afavorir la seva integració, però sempre des del respecte a la nina i per tant, mai pressionant o insistint de manera que li resulti incòmode.

En línies generals pens que és una pràctica molt completa encara que, com qualsevol altra pràctica, depèn en gran part de l'educadora el seu èxit o el seu fracàs. En aquest cas, l'únic a rebatre a la meva aula seria la manca de comunicació. No es parlar amb ells del que han fet, on han anat..., mentres si se que a altres aules amb infants de les mateixes característiques si es fa i de manera exitosa.

Pel que fa a les altres pràctiques de centre, pens que l’Escoleta Huialfàs és força complet en quan  a les pràctiques que es duen a terme. Especialment en el nivell de 2-3 anys. En aquest nivell són moltes les propostes que és duen a terme, com per exemple: l’infant com a protagonista, projectes compartits, contes, treball per racons, treballar aspectes de la vida quotidiana, moments d’higiene personal... Pel que fa a les pràctiques de 1-2 anys, tot i que també són força completes, pens que es podrien dur a terme algunes altres que fins a nivells més avançats no si duen. Especialment al meu grup que són els grans de 1-2 anys. Des de el meu punt de vista ja és podria dur a terme algun projecte compartit com fer-mos responsables d’algun animal o planta. I el que especialment he trobat molt a faltar és la manca d’importància a la literatura infantil. Des de el meu punt de vista és molt important i enriquidor treballar a través dels contes, i sempre que s’ha fet a l’aula, la resposta dels infants ha estat molt bona. No obstant, la presència d’aquests a l’aula, és molt pobre.

Des de el meu punt de vista, els dos aspectes claus que treballa aquesta bona pràctica són molt importants a l’àmbit infantil. El que ens pot aportar un ritual ben fet i un treball de la identitat també duit a terme correctament és molt, i principalment ens ajudarà a aportar seguretat, autonomia i autoestima als infants. Aspectes fonamentals per un crèixement en armonia, per a ser una persona saludable en tots els aspectes de la vida. “La pertenencia a ese algo identitario proporciona sentido y cobijo a la vez, crea una práctica cómplice, un lenguaje común, un mundo propio desde el que se puede vivir con más tranquilidad el mundo de ajenidades... Cuanto más materialmente arraigada está una identidad, más fuerza tiene en la decisión individual de sentirse parte de esa identidad.” ( Manuel Castells )

A més a més, aquesta pràctica està lligada amb el Projecte Educatiu de Centre, document en el qual queda plasmat que es pretén potenciar l’autonomia de l'infant com un element fonamental pel seu desenvolupament, lligat amb el treball de la vida quotidiana dins l’aula, treballar per aconseguir un ambient càlid respectant la llibertat individual per a una bona convivència entre els infants i el personal del centre.

Propostes i Experiències de 0-3 anys

Del llistat de propostes i experiències de 0-3 que se’ns han facilitat, totes em semblen molt interessants per a poder dur a terme a les diferents escoletes, però les 3 que més m’han cridat l’atenció són les seguents:

- Fem un collage. Pens que aquesta proposta és molt edient i se li pot treure molt el súc. És una proposta molt oberta que ens permet treballar a edats i grups de nins molt diversos i a més fer-ho a partir de materials naturals i propers per a cada un dels infants. A més a més, també permet la participació de les famílies i l’estimulació dels cinc sentits. Se’ns dubte és una pràctica ben completa.

- La festa de la tardor. Tot i que no s’explica realment en que consisteix aquesta activitat, pens que duita a terme correctament podria ser molt rica. No hi ha millor manera que adonar-se’n que realment ha entrat una nova estació de l’any i que per tant notaran alguns canvis al seu voltant, que a través d’una bona festa. Això els permetria fer realment particips als infants d’aquest canvi. Podrien ambientar junts el lloc de la festa  amb coses típiques de l’època, menjar menjar de tardor, experimentar, fer una sortida... És també una proposta molt oberta que ens permet treballar molts aspectes.

- Treball en equip. Em sembla molt interessant potenciar les propostes que fomentin el treball en equip, ja que em sembla un fet molt important i a través del que obsvat aquest temps de pràctiques al meu centre a vegades se’n obliden de propiciar aquests tipus de situacions i fomentan més el joc individual.